Les mal casades

En aquella època el fet de casar a la gent per conveniència i encara ara en algunes cultures està ben vist, però per la nostra societat aquesta manera d’actuar és un crim.
Opino que per molt que les famílies necessitin diners o, en molts casos, els pares assegurin que les casen amb homes molt més grans i amb diners escollits per ells perquè ells saben més de la vida i poden deduir amb qui li espera un futur més bo a la seva filla. Jo trobo que això es completament fals ja que tothom té dret a escollir el que vol per un mateix i sap que és molt millor per a ell, és més, la majoria dels cops en que la gent es deixa portar per altres acaba malament.
Realment si em trobes en aquesta situació, no sabria que fer, com suposo que els hi devia passar a la majoria de noies d’aquella època i a les que encara si troben, i també penso que deu ser per això que no si oposen. Ara jo crec que tindria la prou estimació per mi mateixa i em negaria i en cas de veure’m entre l’espasa i la paret potser fugiria, No crec que arribi a saber mai exactament que faria perquè sé que no mi trobaré mai, per sort perquè això no ho desitjo per ningú.

TIRANT LO BLANC
Tirant Lo blanc en algun moment sent vergonya de dir el que sent per Carmesina.
Jo trobo que la vergonya no és un sentiment tant dolent com alguna gent el veu. Hem de trobar el seu punt mig.
Ser molt vergonyós no és bo perquè, això, ens impedeix fer moltes coses que segur ens agradaria fer però per el simple fet de pensar que als altres no els semblarà bé o que passarem vergonya mentrestant les fem, deixem de fer-les i potser guanyaríem algu si ens deixéssim portar per l’impuls i no penséssim en les conseqüències o en els sentiments que ens comportaria fer tal cosa, o dir tal cosa...
També penso que aquelles persones que van per la vida com si res els fes molta vergonya, que són o es creuen capaços de fer qualsevol, ja perden una virtut perquè molts cops arriben a ser cregudes i trepitgen als demés.
Com ja he dit abans crec que s’ha de trobar un equilibri perquè quan un es molt vergonyós o passa molt malament i quan un és un desvergonyit els demés acaben passant d’ell.
Jo de petita havia estat molt vergonyosa i per culpa d’això molts cops no vaig fer el que volia perquè vaig tenir por i vergonya de dir el que pensava i volia, per sort vaig saber rectificar i ara ja no ho sóc tant però encara em queda bastant per millorar.

JOAN ROÍS DE CORELLA: A CALDESA

Moltes vegades, quan estem bojament enamorats d’una persona, ja ho hem donat perquè es fixi i s’interessi en nosaltres i, aquesta continua sense adonar-se de que i som i no ens correspon, per tant, ens trobem rebutjats, moltes persones el primer que sentim es ràbia cap aquella persona, comencem a culpar-la de ser com es, de no estimar-nos, de no donar-nos el que nosaltres donaríem per aquesta i, ens dediquem a insultar-la sense raó. Trobo que el primer que hauríem es parar-nos a pensar que el problema és nostre i no de l’altre, que a l’altre no el podem obligar a estimar-nos i que hem de deixar que senti el que vulgui, es més, si l’estimem de debò serem feliços veient que l’altre ho es tot i que sigui sense nosaltres. Ara, entenc que és molt difícil fer això i que és un reflexa espontani començar a dir de tot sobre la persona en qüestió perquè jo com moltes altres persones m’he trobat més d’un cop en aquesta situació.

*αмαя poя αмαя y яoмpeя α lloяαя*

La pitjo manera de trobar algú a faltar es tenir-lo al teu costat i saber que mai el podràs tenir, en aquest cas segur es la persona que més estimes.
Quan estimes algú i saps que no podràs tenir aquesta persona t’envaeix un sentiment de tristor. Et sents la persona mes desafortunada del mon.


L’amor es un sentiment especial perquè desperta emocions que potser desconeixem o no creiem pròpies de nosaltres.

Que vol dir estimar o estar enamorat?

Trobo que explicar que es estar enamorat es mol difícil i la millor manera d’apropar-se es posant exemples com aquets:
-Per a mi estar enamorat és el simple fet de sentir el telèfon i que el cor et faci un bot, anar corrents per ser la primera d’agafar-lo i sentir la veu d’aquella persona que esperaves, llaors t’envaeix la felicitat.
-Quan estàs enamorat, l’amor t’ho tenyeix tot de felicitat, encara que tinguis un problema, en contes d’estressar-te t’ho mires d’una altre manera i penses que tot es solucionarà.
-Quan estimes es quan aquella persona que tan t’agrada et diu qualsevol cosa ni que sigui la mes estúpida del món i et faci estar-ho recordant tot el dia i ho trobis molt graciós.

Hi ha moltes maneres d’estar enamorat, d’expressar-ho i de descriureu, cadascú ho viu i ho sent d’una manera diferent, però tot i les descripcions de tothom, l’amor i el fet d’estar enamorat es indescriptible perquè el significat d’estar-ho només es pot descobrir sentint-ho.

Els Trobadors

Guillem va viure a l'època de la donzella Margarida. Ell, que era un home molt apassionat i enamorat com estava d'ella, li escrivia tot de poemes declarant-li el seu amor. Ella el corresponia, es veien sovint però el que la Margarida no s'havia era que Guillem també s'entenia amb altres donzelles. Quan ho va saber, es sentí molt ofesa i voler venjar-se. Per tant, corregué a avisar les altres dones. Algunes la van creure, altres la tractaren de boja però a la fi van acabar creient-se-la. Les donzelles com a venjança van dedicar-li un poema trobadoresc explicant les seves accions. El rei va llegir el poema i va assabentar-se de que en Guillem s’entenia am la seva filla Càndida,que era molt jove. Ultratjat com es sentia el rei, el va expulsar de la contrada.

Ramón LLull

Ramón Llull, considerat el creador de la prosa en català, va nèixer a Mallorca el 1232. Era fill de nobles que tenien terres a Mallorca gràcies a Jaume I. Durant trenta anys va portar una vida normal, es a casar i va tenir dos fills. A partir d'unes visions que va tenir va decidir dedicar-se completament a Déu i va passar deu anys de la seva vida estudiant. Va apendre llatí, àrab, ciència i filosofia. Desprès va dedicar-se a difondre els seus pensaments i coneixements per això va viatjar tan, els llocs on va estar van ser el nord d'Àfrica, Montpeller, Roma, París, Gènova, Nàpols, Lió, Pisa, Ainyó, Viena. Finalment, va morir el 1316, als 84 anys, en un viatge de retorn a Mallorca.
Algunes de les seves obres més conegudes són:
Llibre d'Amic e Amat
Llibre de contemplació en Déu
Arbre de Ciència
Blanquerna
Llibre de les bèsties

Com sóc jo?

Vam passar de la fama a la misèria en res. Haviem estat les dives del pop, totes les nenes ens estimaven, es savien les nostres cançons, sobretot el single de "wannabe", tenien els nostres cd's i ens intentaven imitar. Els concerts que feiem sempre estaven plens de fans, era com un somni, pero com tot somni va acabar-se quan van enxampar que feiam playback. Vam passar de ser les Space Girls que tothom estimava a ser les Space Girls que tothom odiava. La Sara i jo ens en vam ensortir, som les dos úniques que conservem l'amistat, les altres van acabar amb mols problemes per culpa de la depressió.
Aquest fet em va ensenyar que a la vida un a de ser honrat i aspirar al millor però dintre de les seves posibilitats, i mai engañar als demés i sobretot, mai arribar a creures que és millo perquè en realitat no és res!